Milà

Esperant el moment d’embarcar veig com els avions més matiners comencen a enlairar-se entre les primeres clarors del dia. Avui -com sempre- es preveu un dia intens d’anades i vingudes per l’aeroport. I avui, també, per a mi comença una dura jornada: després de Florència i París, d’aquí a uns minuts m’enlairo cap a Milà. Aquesta vegada, però, passaré molt poques hores en aquesta meravellosa ciutat del nord d’Itàlia. Serà una visita-llampec a la fira Milano Unica que no em permetrà gaudir de l’aire que es respira als seus carrers i places. Si us he de ser sincer, m’hauria agradat passar-hi més dies, però la veritat és que m’ha resultat del tot impossible. Intentaré, però, agafar-m’ho amb calma i gaudir tan com pugui de la tranquil·litat onírica i la calma aparent que m’abdueix quan sobrevolem els núvols.

-----------------------------------------------------------------

Esperando el momento de embarcar veo como los aviones más mañaneros empiezan a despegar entre las primeras luces del día. Hoy –como siempre- se prevé un día intenso de idas y vueltas por el aeropuerto. I hoy, también para mí, empieza una dura jornada: después de Florencia y París, de aquí a unos minutos despego hacia Milano. Esta vez, sin embargo, pasaré muy pocas horas en esta maravillosa ciudad del norte de Italia. Sera una visita-relámpago a la feria Milano Unica que no me permitirá disfrutar del aire que se respira en sus calles y plazas. Si os tengo que ser sincero, me habría gustado pasar mas días allí, pero la verdad es que me ha resultado del todo imposible. Intentaré cogérmelo con calma y disfrutar tanto como pueda de la tranquilidad onírica y la calma aparente que me abduce cuando sobrevolamos las nubes.

París

Aquesta vegada tampoc escric des de casa: sóc a París, contemplant la majestuositat de la ciutat des de les escales de la Basilique du Sacre Coeur. Després de la sempre estimulant visita a Florència, m’he acostat fins a la capital francesa per continuar amb la selecció de teixits a la fira Première Vision. Ja sabeu que m’agrada ser molt minuciós en aquesta tasca, i que –com tota cosa ben feta- requereix dedicar-hi el seu temps.
Des d’aquest punt elevat de la ciutat, en aquest migdia assolellat ja es nota –exultant- la primavera. Els turistes més agosarats es fan les primeres fotos en màniga curta, les orenetes retornen progressivament i els jardins dels voltants comencen a despertar-se. Ara sí que s’intueix, imparable, l’inici del bon temps.

------------------------------

Esta vez tampoco escribo des de casa: estoy en París, contemplando la majestuosidad de la ciudad des de las escaleras de la Basiqlique du Sacre Coeur. Después de la siempre estimulante visita a Florencia, me acerco a la capital francesa para continuar con la selección de tejidos en la feria Première Vision. Ya sabéis que me gusta ser minucioso en esta tarea, y que –como todas las cosas bien hechas- requiere su tiempo.
Des de este punto elevado de la ciudad, en este mediodía soleado ya se presiente –exultante- la primavera. Los turistas más arriesgados ya se hacen las primeras fotos en manga corta, las golondrinas regresan progresivamente y los jardines de los alrededores empiezan a despertarse. Ahora sí que se intuye, imparable, el inicio del buen tiempo.

Florència

L’hivern encara fa massa curts els dies, però els nous aires de gener encara em mantenen actiu i despert. Sóc a Florència de nou, assegut a la Piazza della Signoria mentre gaudeixo de les meravelloses tonalitats que tenyeixen el cel aquest capvespre. Com ja sabeu, sóc un incondicional de la mostra Pitti filati, la fira del fil que se celebra en aquesta ciutat italiana cada sis mesos. Així, la primera edició d’enguany, se celebra aquesta setmana: des del dimarts dia 25 fins demà.

Aquest viatge em serveix, a més, per començar a pensar i crear les noves col·leccions. És aquí on assoleixo el punt més àlgid d’inspiració i creativitat. Aquesta vegada, més enllà del llegat èpic que envolta aquest indret, intueixo una suau brisa vegetal. I és que, encara que amb aquest fred sembli impossible, les ombres s’aniran escurçant, poc a poc, per deixar pas a l’espectacular esclat de la primavera.

La passarel.la de Milà veta les talles grans

Amics i amigues!
Notícies com aquesta publicada al Periodico només fan que entristir-me com a dissenyador, però sobretot a persona! No puc ni mai podré entendre perquè sempre ens omplim la boca amb la paraula democràcia i a l'hora d'aplicar-la a la moda continuem lligats a l'absolutisme estètic d'uns estereotips que no responen a la realitat de les nostres vides i els nostres cossos.
Mai es pot dir mai, però mentre tingui ús de raó no abandonaré el sistema de poder vestir i fer feliç a tot el món!

Showroom a la botiga New Jersey d'Igualada

Avui, 17 de setembre de 2010, he preparat un showroom a la botiga The New Jersey d’Igualada. Aquest sistema exclusiu d’apropar les meves col·leccions als clients i clientes és una gran novetat, però tinc previst començar-ho a fer a altres llocs i repetir les sessions durant els pròxims mesos.

Amb aquests tipus d’esdeveniments el que m’agradaria aconseguir no és més que una venda selectiva i de qualitat, oferint, més enllà dels meus dissenys, el meu assessorament personalitzat. Així, atenent només a un grup limitat de persones, s’assoleix millor l’objectiu de donar a conèixer a fons la col·lecció Wool Glacée, la línia que jo proposo per aquesta tardor-hivern 2010-2011. Si us interessa venir només cal que us poseu en contacte amb la Lluïsa Farré, al número de telèfon 93 803 70 32.

Us hi espero!

--------------

Hoy, 17 de septiembre de 2010, he preparado un showroom en la tienda The New Jersey de Igualada. Este sistema exclusivo de acercar mis colecciones a los clientes y clientas es una gran novedad, pero tengo previsto empezar a hacer-lo en otros sitios y repetir las sesiones durante los próximos meses.

Con este tipo de eventos lo que me gustaría conseguir no es más que una venta selectiva y de calidad, ofreciendo, más allá de mis diseños, un asesoramiento personalizado. Así, atendiendo solo a un grupo limitado de personas, se consigue mejor el objetivo de dar a conocer a fondo la colección Wool Glacée, la línea que yo propongo para esta temporada otoño-invierno 2010-2011. Si os interesa venir sólo tenéis que poneros en contacto con Lluïsa Farré, en el número de teléfono 93 803 70 32.

Allí os espero!

París

Fa pocs dies parlava del ritme inevitablement frenètic que la vida agafa amb l’arribada del Setembre. I fa pocs dies, també, us explicava que marxava cap a Milà. Ara, després de la tornada i de passar un dia a Berga entre dues aigües, m’enlairo cap a París. Allà continuaré treballant amb la selecció de teixits a la fira Première Vision.

A part, també tinc previst passar algunes estones gaudint de la meravellosa capital francesa, buscant la creativitat en els seus carrers i edificis. Sens dubte, l’ebullició del modern barri bohemi Le Marais i la majestuositat de la façana de Notre Dame de matinada seran alguns d’aquests indrets tan meravellosos que –espero- m’han de servir de font d’inspiració.


---------------------

Hace pocos días os hablaba del ritmo inevitablemente frenético que coge la vida con la llegada de Septiembre. Y hace pocos días, también, os explicaba que me iba a Milano. Ahora, después de volver i de pasar un día en Berga entre dos aguas, alzo el vuelo hacia París. Allí continuaré trabajando con la selección de tejidos en la feria Première Vision.

Además, también tengo previsto pasar algunos ratos disfrutando de la maravillosa capital francesa, buscando la creatividad en sus calles y edificios. Sin duda, la ebullición del moderno barrio bohemio Le Marais i la majestuosidad de la fachada de Notre Dame al amanecer serán algunos de estos lugares tan maravillosos que –espero- me han de servir de fuente de inspiración.

Milà

Us hi heu fixat, oi? Dia a dia, setmana a setmana, sembla que el sol es pon abans. Els colors groguencs s’intensifiquen als prats i a les fulles dels arbres. El blau s'apaga. Els vermells i fúcsies es fan més visibles al cel quan el sol s’envà. Als vespres comença a caldre alguna cosa més que una samarreta i a les voreres les fulles s’hi perden de tant en tant.

És el degoteig suau de l’estiu que, com tot, va arribant -poc a poc- al seu final. Però la vida, més que apagar-se, es reactiva amb l’arribada del Setembre. I quin indret més encertat per reomplir-se els ànims de colors i energia que Itàlia? Aquesta vegada és Milà on aniré a cercar la inspiració. Allí s’hi celebra la fira de teixits Moda In, i m'acostaré fins allà per seleccionar les matèries per la pròxima temporada Tardor-Hivern 2011-2012.

------------------------------

Os habéis fijado? Día a día, semana a semana, parece que el sol se pone antes. Los colores amarillentos se intensifican en los prados y en las hojas de los árboles. Los azules se apagan. Los rojos y los fucsias se hacen más visibles en el cielo cuando el sol se va. Por las noches empieza a necesitarse alguna cosa más que una simple camiseta y en las aceras, las hojas se pierden de vez en cuando.

Es el degoteo suave del verano que, como todo, va llegando –poco a poco- a su fin. Pero la vida, más que apagarse, se reactiva con la llegada de Septiembre. Y qué lugar más adecuado para revitalizar los ánimos de colores y energía que Italia? Esta vez es en Milano donde voy a buscar la inspiración. Allí se celebra la feria de tejidos Moda In, donde voy a seleccionar las materias para la próxima temporada Otoño-Invierno 2011-2012.