rss
email
twitter
facebook

diumenge, 30 de maig de 2010

Jordi Rafart, a l'Eclèctic de Catalunya Informació

L'espai Eclèctic de Catalunya Informació es fa ressò en un reportatge de les innovacions de Jordi Rafart en el món de les talles. Podeu sentir-ho en aquest enllaç (min 9).

divendres, 28 de maig de 2010

Els mocadors de Patum al programa Divendres de TV3

Ahir, a només una setmana del Corpus i quan tot ja respira Patum, vaig presentar al programa Divendres de TV3 el mocador Esclat de llum. En una connexió amb la ciutat de Berga comento també les tendències en pijames de la temporada.

dijous, 13 de maig de 2010

Presentació del mocador "Esclat de Llum"

Després d’una jornada molt intensa i atrafegada, avui a 2/4 de 9 del vespre per fi hem desvetllat l’estampat dels mocadors de seda de la Patum, que porten el nom d’”Esclat de llum”. Fins ara havia estat una incògnita, però els que han assistit a l’acte de presentació han pogut veure, per una banda, el dibuix que hi hem brodat i, per l’altra, els diferents colors que hem utilitzat pels teixits.

Així, el fúcsia, el marró i el verd són els protagonistes de la peça , perquè tots ells prenen més intensitat durant els actes diürns de la Patum: el rosa, per exemple, el podem observar al vestit de la Geganta Vella, el verd fosc a les guites i el marró podem trobar-lo a l’Àliga i als nans.

Per acabar, només voldria donar les gràcies als qui m’heu donat suport durant tot el dia i, per descomptat, a les gairebé 200 persones que avui heu vingut a l’acte. Hem estat molt contents de veure que, fins i tot, la gent arribava fins a les escales de l’Ajuntament.

dimarts, 11 de maig de 2010

Presentació del mocador de Patum Esclat de llum

Demà presentaré el mocador de Patum Esclat de llum que he concebut com un complement sofisticat per als moments més solemnes de la festa.

A la presentació desvetllaré els colors, la textura, el teixit, el dibuix... Tots els secrets d'un treball singular: rupturista en el camp de la moda, però que busca enllaçar amb els sentiments que els berguedans portem a dins tot l'any.

L'acte tindrà lloc a les 20.30 a la sala de plens de l'Ajuntament de Berga. Us hi espero per compartir un moment emocionant, fashion i únic.

dilluns, 10 de maig de 2010

Programa

Estimo la llibertat! Fins i tot en la moda... Crec que tots hauríem de vestir lliurement, sense complexos, sense constrenyiments, sense cap limitació.

Reclamo que tothom tingui el dret de vestir bé i de sentir-se bé amb la roba que porta. Que no importi l'edat ni el cos, que res no limiti ni determini ningú. Que hi hagi moda per a tothom. Que hi hagi un vestit per a cadascú.

Per tot això, proclamo la fi de les talles. Vull que les meves clientes i els meus clients entrin a l'emprovador sense preocupar-se de si la jaqueta que els agrada els anirà gran o petita. Vull que res no els atabali, que triar una peça de roba ja no sigui mai més una experiència traumàtica, que no hi hagi etiquetes.

I, per això, en lloc de talles, classifico les peces per colors: groc, negre o blanc, segons la mida. I, per als que encara en necessiten una mica més o una mica menys, últimament hi he afegit dos colors més: el fúcsia i el turquesa. Cinc colors per triar, però cap talla.

Avui sóc més a prop d'aconseguir el meu objectiu: que la moda sigui pura democràcia.

Benvinguda

Quan era petit, m'agradava dibuixar. Com a tots els nens, suposo. Agafava un full de paper i hi feia una casa, uns arbres i una senyora que hi passava per davant. A la casa, molts cops m'oblidava de fer-li la porta o la finestra. Però, en canvi, a la senyora, no li faltava mai cap detall: duia una americana, un fulard, un barret. Encara ara tinc a sota del llit un bloc on dibuixo els dissenys que em passen pel cap... fins i tot quan dormo!

Sempre he tingut passió per la moda. Potser és perquè la meva família té una botiga de roba infantil. De tota la vida, he vist la meva àvia fent arranjaments. I sempre he volgut encarrilar la meva creativitat.

Als 14 anys, ja em vaig apuntar a un taller de moda, a Tarragona. I, quan va ser l'hora de triar la carrera, no en vaig tenir cap dubte: Graduat Superior de Disseny Tèxtil i Moda, a l'ESDI de Sabadell.

L'escola em va ajudar a posar els peus a terra, a veure que el que estava fent tenia viabilitat, però que m'havia d'esforçar per trobar-la. I així ho vaig fer durant quatre anys fins que l'1 de juliol del 2004 vaig presentar el meu projecte final: una col·lecció basada en els orígens del carnaval.Tot just quinze dies després, vaig començar a treballar amb el David Valls. Li havia arribat a les mans el meu projecte, i va creure que podíem encaixar. Amb el David, vaig aprendre de debò. Mai no va frenar la meva creativitat i, al contrari, em va permetre fer de tot: des de dissenyar peces fins a seleccionar els teixits o fer els patrons.

Un dia, vaig tenir l'oportunitat de presentar una col·lecció pròpia a El Ego de Cibeles, la versió jove del saló de moda de Madrid. No em van seleccionar per a la passarel·la, potser perquè els meus dissenys no els van semblar prou impactants ni gaire estrafolaris. Però, en canvi, al showroom, vaig tenir un èxit inesperat. Una senyora em va comprar un vestit per anar a una boda, i tenia previst anar-hi de Jean Paul Gaultier!

Al 2007, vaig presentar la meva primera col·lecció amb el meu nom: Jordi Rafart. I, des de llavors, no he parat. Sempre fidel al meu estil i a la meva manera de veure la moda.

Aquest bloc és un diari que m’acompanyarà a partir d’ara en aquest no parar. Un espai per desgranar històries i experiències, per explicar notícies, però també per reflexionar sobre les múltiples dimensions del fet de vestir.