rss
email
twitter
facebook

dimarts, 15 de febrer de 2011

Milà

Esperant el moment d’embarcar veig com els avions més matiners comencen a enlairar-se entre les primeres clarors del dia. Avui -com sempre- es preveu un dia intens d’anades i vingudes per l’aeroport. I avui, també, per a mi comença una dura jornada: després de Florència i París, d’aquí a uns minuts m’enlairo cap a Milà. Aquesta vegada, però, passaré molt poques hores en aquesta meravellosa ciutat del nord d’Itàlia. Serà una visita-llampec a la fira Milano Unica que no em permetrà gaudir de l’aire que es respira als seus carrers i places. Si us he de ser sincer, m’hauria agradat passar-hi més dies, però la veritat és que m’ha resultat del tot impossible. Intentaré, però, agafar-m’ho amb calma i gaudir tan com pugui de la tranquil·litat onírica i la calma aparent que m’abdueix quan sobrevolem els núvols.

-----------------------------------------------------------------

Esperando el momento de embarcar veo como los aviones más mañaneros empiezan a despegar entre las primeras luces del día. Hoy –como siempre- se prevé un día intenso de idas y vueltas por el aeropuerto. I hoy, también para mí, empieza una dura jornada: después de Florencia y París, de aquí a unos minutos despego hacia Milano. Esta vez, sin embargo, pasaré muy pocas horas en esta maravillosa ciudad del norte de Italia. Sera una visita-relámpago a la feria Milano Unica que no me permitirá disfrutar del aire que se respira en sus calles y plazas. Si os tengo que ser sincero, me habría gustado pasar mas días allí, pero la verdad es que me ha resultado del todo imposible. Intentaré cogérmelo con calma y disfrutar tanto como pueda de la tranquilidad onírica y la calma aparente que me abduce cuando sobrevolamos las nubes.

dimecres, 9 de febrer de 2011

París

Aquesta vegada tampoc escric des de casa: sóc a París, contemplant la majestuositat de la ciutat des de les escales de la Basilique du Sacre Coeur. Després de la sempre estimulant visita a Florència, m’he acostat fins a la capital francesa per continuar amb la selecció de teixits a la fira Première Vision. Ja sabeu que m’agrada ser molt minuciós en aquesta tasca, i que –com tota cosa ben feta- requereix dedicar-hi el seu temps.
Des d’aquest punt elevat de la ciutat, en aquest migdia assolellat ja es nota –exultant- la primavera. Els turistes més agosarats es fan les primeres fotos en màniga curta, les orenetes retornen progressivament i els jardins dels voltants comencen a despertar-se. Ara sí que s’intueix, imparable, l’inici del bon temps.

------------------------------

Esta vez tampoco escribo des de casa: estoy en París, contemplando la majestuosidad de la ciudad des de las escaleras de la Basiqlique du Sacre Coeur. Después de la siempre estimulante visita a Florencia, me acerco a la capital francesa para continuar con la selección de tejidos en la feria Première Vision. Ya sabéis que me gusta ser minucioso en esta tarea, y que –como todas las cosas bien hechas- requiere su tiempo.
Des de este punto elevado de la ciudad, en este mediodía soleado ya se presiente –exultante- la primavera. Los turistas más arriesgados ya se hacen las primeras fotos en manga corta, las golondrinas regresan progresivamente y los jardines de los alrededores empiezan a despertarse. Ahora sí que se intuye, imparable, el inicio del buen tiempo.

dijous, 27 de gener de 2011

Florència

L’hivern encara fa massa curts els dies, però els nous aires de gener encara em mantenen actiu i despert. Sóc a Florència de nou, assegut a la Piazza della Signoria mentre gaudeixo de les meravelloses tonalitats que tenyeixen el cel aquest capvespre. Com ja sabeu, sóc un incondicional de la mostra Pitti filati, la fira del fil que se celebra en aquesta ciutat italiana cada sis mesos. Així, la primera edició d’enguany, se celebra aquesta setmana: des del dimarts dia 25 fins demà.

Aquest viatge em serveix, a més, per començar a pensar i crear les noves col·leccions. És aquí on assoleixo el punt més àlgid d’inspiració i creativitat. Aquesta vegada, més enllà del llegat èpic que envolta aquest indret, intueixo una suau brisa vegetal. I és que, encara que amb aquest fred sembli impossible, les ombres s’aniran escurçant, poc a poc, per deixar pas a l’espectacular esclat de la primavera.