La passarel.la de Milà veta les talles grans

Amics i amigues!
Notícies com aquesta publicada al Periodico només fan que entristir-me com a dissenyador, però sobretot a persona! No puc ni mai podré entendre perquè sempre ens omplim la boca amb la paraula democràcia i a l'hora d'aplicar-la a la moda continuem lligats a l'absolutisme estètic d'uns estereotips que no responen a la realitat de les nostres vides i els nostres cossos.
Mai es pot dir mai, però mentre tingui ús de raó no abandonaré el sistema de poder vestir i fer feliç a tot el món!

Showroom a la botiga New Jersey d'Igualada

Avui, 17 de setembre de 2010, he preparat un showroom a la botiga The New Jersey d’Igualada. Aquest sistema exclusiu d’apropar les meves col·leccions als clients i clientes és una gran novetat, però tinc previst començar-ho a fer a altres llocs i repetir les sessions durant els pròxims mesos.

Amb aquests tipus d’esdeveniments el que m’agradaria aconseguir no és més que una venda selectiva i de qualitat, oferint, més enllà dels meus dissenys, el meu assessorament personalitzat. Així, atenent només a un grup limitat de persones, s’assoleix millor l’objectiu de donar a conèixer a fons la col·lecció Wool Glacée, la línia que jo proposo per aquesta tardor-hivern 2010-2011. Si us interessa venir només cal que us poseu en contacte amb la Lluïsa Farré, al número de telèfon 93 803 70 32.

Us hi espero!

--------------

Hoy, 17 de septiembre de 2010, he preparado un showroom en la tienda The New Jersey de Igualada. Este sistema exclusivo de acercar mis colecciones a los clientes y clientas es una gran novedad, pero tengo previsto empezar a hacer-lo en otros sitios y repetir las sesiones durante los próximos meses.

Con este tipo de eventos lo que me gustaría conseguir no es más que una venta selectiva y de calidad, ofreciendo, más allá de mis diseños, un asesoramiento personalizado. Así, atendiendo solo a un grupo limitado de personas, se consigue mejor el objetivo de dar a conocer a fondo la colección Wool Glacée, la línea que yo propongo para esta temporada otoño-invierno 2010-2011. Si os interesa venir sólo tenéis que poneros en contacto con Lluïsa Farré, en el número de teléfono 93 803 70 32.

Allí os espero!

París

Fa pocs dies parlava del ritme inevitablement frenètic que la vida agafa amb l’arribada del Setembre. I fa pocs dies, també, us explicava que marxava cap a Milà. Ara, després de la tornada i de passar un dia a Berga entre dues aigües, m’enlairo cap a París. Allà continuaré treballant amb la selecció de teixits a la fira Première Vision.

A part, també tinc previst passar algunes estones gaudint de la meravellosa capital francesa, buscant la creativitat en els seus carrers i edificis. Sens dubte, l’ebullició del modern barri bohemi Le Marais i la majestuositat de la façana de Notre Dame de matinada seran alguns d’aquests indrets tan meravellosos que –espero- m’han de servir de font d’inspiració.


---------------------

Hace pocos días os hablaba del ritmo inevitablemente frenético que coge la vida con la llegada de Septiembre. Y hace pocos días, también, os explicaba que me iba a Milano. Ahora, después de volver i de pasar un día en Berga entre dos aguas, alzo el vuelo hacia París. Allí continuaré trabajando con la selección de tejidos en la feria Première Vision.

Además, también tengo previsto pasar algunos ratos disfrutando de la maravillosa capital francesa, buscando la creatividad en sus calles y edificios. Sin duda, la ebullición del moderno barrio bohemio Le Marais i la majestuosidad de la fachada de Notre Dame al amanecer serán algunos de estos lugares tan maravillosos que –espero- me han de servir de fuente de inspiración.

Milà

Us hi heu fixat, oi? Dia a dia, setmana a setmana, sembla que el sol es pon abans. Els colors groguencs s’intensifiquen als prats i a les fulles dels arbres. El blau s'apaga. Els vermells i fúcsies es fan més visibles al cel quan el sol s’envà. Als vespres comença a caldre alguna cosa més que una samarreta i a les voreres les fulles s’hi perden de tant en tant.

És el degoteig suau de l’estiu que, com tot, va arribant -poc a poc- al seu final. Però la vida, més que apagar-se, es reactiva amb l’arribada del Setembre. I quin indret més encertat per reomplir-se els ànims de colors i energia que Itàlia? Aquesta vegada és Milà on aniré a cercar la inspiració. Allí s’hi celebra la fira de teixits Moda In, i m'acostaré fins allà per seleccionar les matèries per la pròxima temporada Tardor-Hivern 2011-2012.

------------------------------

Os habéis fijado? Día a día, semana a semana, parece que el sol se pone antes. Los colores amarillentos se intensifican en los prados y en las hojas de los árboles. Los azules se apagan. Los rojos y los fucsias se hacen más visibles en el cielo cuando el sol se va. Por las noches empieza a necesitarse alguna cosa más que una simple camiseta y en las aceras, las hojas se pierden de vez en cuando.

Es el degoteo suave del verano que, como todo, va llegando –poco a poco- a su fin. Pero la vida, más que apagarse, se reactiva con la llegada de Septiembre. Y qué lugar más adecuado para revitalizar los ánimos de colores y energía que Italia? Esta vez es en Milano donde voy a buscar la inspiración. Allí se celebra la feria de tejidos Moda In, donde voy a seleccionar las materias para la próxima temporada Otoño-Invierno 2011-2012.

Florència

Aquests dies he viatjat fins a Florència per assistir un any més a la mostra Pitti Filati, la fira de fils més prestigiosa del món. Com sempre, he allargat el que és ja una cita obligada amb aquesta gran ciutat italiana i he aprofitat per començar a idear peces de la nova col·lecció.

Florència, amb el seu magnetisme, m’obre la ment com no ho fa cap altre indret. A la Piazza della Signoria, sota la voluptuosa estàtua del Rapte de les Sabines de Giambologna, és on la creativitat se’m activa i les idees van florint lentament. Per Florència la plaça és el centre de l’univers; per les meves creacions, a més, aquest indret es converteix en una gran font d’inspiració. Potser és el llegat diví que l’acompanya o potser només el vent de la història, que a Florència bufa suau, però constant.

Entrevista a la revista Tasta

"Nascut a Berga, representa la nova cara de la tradició tèxtil berguedana. La marca Jordi Rafart s'està estenent a marxes forçades i cada vegada és més la gent que s'interessa pels seus dissenys. La seva firma ha estat present en llocs tan diversos com la gala olímpica de Río de Janeiro o el Congrés de Diputats."

Així comença l'extensa entrevista que Tasta, la revista d'informació i promoció del Berguedà, em realitzà per al seu número 11 i que podeu llegir en aquest enllaç.

La Voz Digital, atén al Showroom de la Pasarela SOUTH 36.32N

El diari digital més llegit de la província de Cádiz, La Voz Digital, es fa notícia avui de la meva presència al Showroom de la Pasarela SOUTH 36.32N que té lloc aquesta setmana.

Diu així: "Motivado por el mundo de los tejidos, las texturas y la confección desde que de pequeño creció viendo a su abuela coser, el diseñador catalán Jordi Rafart ha conseguido crear una firma donde la estética y el concepto caminan de la mano." Hi afegeixen una àmplia galeria d'imatges.

Cádiz

Paseando por Campo del Sur, entre la sobredosis de tranquilidad y humedad que me ofrece siempre este paseo, pienso que me encanta estar de nuevo en Cádiz. El viaje, como siempre, ha sido largo: recorrer la península de punta a punta requiere su tiempo y dedicación. Pero al final, andando por las calles estrechas y frías de la parte antigua de la ciudad, siempre me acabo dando cuenta de que ha merecido, otra vez, muchísimo la pena.

No sé qué tiene este pequeño lugar, pero engancha. Engancha la ropa -acabada de tender- bailando en las terrazas, las baldosas de cerámica en los patios, los pájaros reposando en los tejados. Enganchan las fuentes, los jardines, los bancos y la gravilla del Parque Genovés.

Las cúpulas uniformes, la grandeza que transmite la luz solar cuando se apodera de todo lo substancial. Los balcones repletos de geranios y amapolas, la intensidad de vida que despiertan las mercancías en el puerto, el Mercado Público. El mar. Las olas deslizándose en la playa, resbaladizas, la volatilidad salada en la orilla. Pasarse las horas observando en silencio la suave retroalimentación del mar. Eso también engancha.

Aquí, en este pequeño fin del mundo, todo es especial. El blanco perfecto de los edificios llena de luz la ciudad, las calles se reafirman suntuosas y reposan calmadamente. Repletas de juegos de sombras y partículas diminutas de polvo que flotan en la inmensidad. El blanco perla de las paredes fluye como el que deja la sal en la arena a cada último trago de mar, segundos antes de dejar paso al vacío azul marino del atardecer. Un azul magnético, que se convierte en agujero negro a última hora de la tarde.

Luego, junto a estos colores que tanto me han servido de fuente de inspiración, también está el ocre. La calidez sórdida que encuentro en la arena, los minerales diminutos, tan fácilmente moldeables. Una tonalidad amarillenta que combina a la perfección con el ocaso del sol, con las nubes melocotón y la elegancia púrpura del éter rosado.

Todos estos matices se intensifican gracias a las sinuosas formas de una ciudad compleja a la par que sencilla y moldeable. Una sucesión de volúmenes que, en definitiva, se adapta al territorio y a la historia de su gente, como intento que lo hagan todas mis creaciones.

Showroom de la Pasarela SOUTH 36.32N

Del 16 al 19 de junio llega la Pasarel.la South 36.32N, en esta edición bajo un magnífico subtítulo : New Fashion Latitude. Cadiz. La capital gaditana se convierte durante una semana en el epicentro de la innovación creativa y plataforma para la difusión de la experimentación estética.

Participaré, por tercer año, en el Showroom. Os dejo con un extracto de la información principal que podéis encontrar en el sitio web y espero encontraros allí:

"Todos aquellos que buscan sin éxito una moda fuera de los márgenes de lo convencional, tendrán una oportunidad en el Showroom. Un espacio situado en las galerías que circunvalan el Baluarte de la Candelaria, donde un total de treinta firmas independientes pondrán a la venta las colecciones más creativas y personales durante los cuatro días del certamen."

Fecha: del 16 al 19 de junio
Lugar: Baluarte de la Candelaria
Horario: de 11:00 a 15:00 y 17:00 cierre

Jordi Rafart, a l'Eclèctic de Catalunya Informació

L'espai Eclèctic de Catalunya Informació es fa ressò en un reportatge de les innovacions de Jordi Rafart en el món de les talles. Podeu sentir-ho en aquest enllaç (min 9).

Els mocadors de Patum al programa Divendres de TV3

Ahir, a només una setmana del Corpus i quan tot ja respira Patum, vaig presentar al programa Divendres de TV3 el mocador Esclat de llum. En una connexió amb la ciutat de Berga comento també les tendències en pijames de la temporada.

Presentació del mocador "Esclat de Llum"

Després d’una jornada molt intensa i atrafegada, avui a 2/4 de 9 del vespre per fi hem desvetllat l’estampat dels mocadors de seda de la Patum, que porten el nom d’”Esclat de llum”. Fins ara havia estat una incògnita, però els que han assistit a l’acte de presentació han pogut veure, per una banda, el dibuix que hi hem brodat i, per l’altra, els diferents colors que hem utilitzat pels teixits.

Així, el fúcsia, el marró i el verd són els protagonistes de la peça , perquè tots ells prenen més intensitat durant els actes diürns de la Patum: el rosa, per exemple, el podem observar al vestit de la Geganta Vella, el verd fosc a les guites i el marró podem trobar-lo a l’Àliga i als nans.

Per acabar, només voldria donar les gràcies als qui m’heu donat suport durant tot el dia i, per descomptat, a les gairebé 200 persones que avui heu vingut a l’acte. Hem estat molt contents de veure que, fins i tot, la gent arribava fins a les escales de l’Ajuntament.

Presentació del mocador de Patum Esclat de llum

Demà presentaré el mocador de Patum Esclat de llum que he concebut com un complement sofisticat per als moments més solemnes de la festa.

A la presentació desvetllaré els colors, la textura, el teixit, el dibuix... Tots els secrets d'un treball singular: rupturista en el camp de la moda, però que busca enllaçar amb els sentiments que els berguedans portem a dins tot l'any.

L'acte tindrà lloc a les 20.30 a la sala de plens de l'Ajuntament de Berga. Us hi espero per compartir un moment emocionant, fashion i únic.

Programa

Estimo la llibertat! Fins i tot en la moda... Crec que tots hauríem de vestir lliurement, sense complexos, sense constrenyiments, sense cap limitació.

Reclamo que tothom tingui el dret de vestir bé i de sentir-se bé amb la roba que porta. Que no importi l'edat ni el cos, que res no limiti ni determini ningú. Que hi hagi moda per a tothom. Que hi hagi un vestit per a cadascú.

Per tot això, proclamo la fi de les talles. Vull que les meves clientes i els meus clients entrin a l'emprovador sense preocupar-se de si la jaqueta que els agrada els anirà gran o petita. Vull que res no els atabali, que triar una peça de roba ja no sigui mai més una experiència traumàtica, que no hi hagi etiquetes.

I, per això, en lloc de talles, classifico les peces per colors: groc, negre o blanc, segons la mida. I, per als que encara en necessiten una mica més o una mica menys, últimament hi he afegit dos colors més: el fúcsia i el turquesa. Cinc colors per triar, però cap talla.

Avui sóc més a prop d'aconseguir el meu objectiu: que la moda sigui pura democràcia.

Benvinguda

Quan era petit, m'agradava dibuixar. Com a tots els nens, suposo. Agafava un full de paper i hi feia una casa, uns arbres i una senyora que hi passava per davant. A la casa, molts cops m'oblidava de fer-li la porta o la finestra. Però, en canvi, a la senyora, no li faltava mai cap detall: duia una americana, un fulard, un barret. Encara ara tinc a sota del llit un bloc on dibuixo els dissenys que em passen pel cap... fins i tot quan dormo!

Sempre he tingut passió per la moda. Potser és perquè la meva família té una botiga de roba infantil. De tota la vida, he vist la meva àvia fent arranjaments. I sempre he volgut encarrilar la meva creativitat.

Als 14 anys, ja em vaig apuntar a un taller de moda, a Tarragona. I, quan va ser l'hora de triar la carrera, no en vaig tenir cap dubte: Graduat Superior de Disseny Tèxtil i Moda, a l'ESDI de Sabadell.

L'escola em va ajudar a posar els peus a terra, a veure que el que estava fent tenia viabilitat, però que m'havia d'esforçar per trobar-la. I així ho vaig fer durant quatre anys fins que l'1 de juliol del 2004 vaig presentar el meu projecte final: una col·lecció basada en els orígens del carnaval.Tot just quinze dies després, vaig començar a treballar amb el David Valls. Li havia arribat a les mans el meu projecte, i va creure que podíem encaixar. Amb el David, vaig aprendre de debò. Mai no va frenar la meva creativitat i, al contrari, em va permetre fer de tot: des de dissenyar peces fins a seleccionar els teixits o fer els patrons.

Un dia, vaig tenir l'oportunitat de presentar una col·lecció pròpia a El Ego de Cibeles, la versió jove del saló de moda de Madrid. No em van seleccionar per a la passarel·la, potser perquè els meus dissenys no els van semblar prou impactants ni gaire estrafolaris. Però, en canvi, al showroom, vaig tenir un èxit inesperat. Una senyora em va comprar un vestit per anar a una boda, i tenia previst anar-hi de Jean Paul Gaultier!

Al 2007, vaig presentar la meva primera col·lecció amb el meu nom: Jordi Rafart. I, des de llavors, no he parat. Sempre fidel al meu estil i a la meva manera de veure la moda.

Aquest bloc és un diari que m’acompanyarà a partir d’ara en aquest no parar. Un espai per desgranar històries i experiències, per explicar notícies, però també per reflexionar sobre les múltiples dimensions del fet de vestir.