Als 14 anys, ja em vaig apuntar a un taller de moda, a Tarragona. I, quan va ser l'hora de triar la carrera, no en vaig tenir cap dubte: Graduat Superior de Disseny Tèxtil i Moda, a l'ESDI de Sabadell.
L'escola em va ajudar a posar els peus a terra, a veure que el que estava fent tenia viabilitat, però que m'havia d'esforçar per trobar-la. I així ho vaig fer durant quatre anys fins que l'1 de juliol del 2004 vaig presentar el meu projecte final: una col·lecció basada en els orígens del carnaval.Tot just quinze dies després, vaig començar a treballar amb el David Valls. Li havia arribat a les mans el meu projecte, i va creure que podíem encaixar. Amb el David, vaig aprendre de debò. Mai no va frenar la meva creativitat i, al contrari, em va permetre fer de tot: des de dissenyar peces fins a seleccionar els teixits o fer els patrons.Un dia, vaig tenir l'oportunitat de presentar una col·lecció pròpia a El Ego de Cibeles, la versió jove del saló de moda de Madrid. No em van seleccionar per a la passarel·la, potser perquè els meus dissenys no els van semblar prou impactants ni gaire estrafolaris. Però, en canvi, al showroom, vaig tenir un èxit inesperat. Una senyora em va comprar un vestit per anar a una boda, i tenia previst anar-hi de Jean Paul Gaultier!
Al 2007, vaig presentar la meva primera col·lecció amb el meu nom: Jordi Rafart. I, des de llavors, no he parat. Sempre fidel al meu estil i a la meva manera de veure la moda.Aquest bloc és un diari que m’acompanyarà a partir d’ara en aquest no parar. Un espai per desgranar històries i experiències, per explicar notícies, però també per reflexionar sobre les múltiples dimensions del fet de vestir.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada